Lliçons de física: Coca Cola i Mentos.

Les millors campanyes publicitàries sorgeixen, de vegades, de la manera més inesperada. I d’això en poden donar fe els fabricants dels caramels “Mentos”, que han inundat internet i sobretot Youtube amb les imatges d’espectaculars guèisers que tenen lloc en afegir uns quants d’aquests caramels a una ampolla de Coca Cola.

L’experiment ja és un clàssic. S’agafa una botella de CocaCola Diet, es fiquen a dins uns quants caramels Mentos i t’enretires ràpidament perquè té lloc una fantàstica erupció de gas sorgint del coll de l’ampolla. Naturalment la pregunta és: Això també passa a l’estómac? No serà perillós combinar CocaCola i Mentos? En realitat ja corre el mite (fals) d’un nano mort en explotar-li l’estómac desprès de prendre aquesta barreja.

Per entendre el que passa cal recordar com es comporten les barreges de gasos i líquids. Podem agafar un líquid i ficar-li una determinada quantitat de gas sense massa problemes. L’aigua, per exemple, sempre conté una certa quantitat d’oxigen dissolt que és el que els peixos capten amb les brànquies per “respirar”. L’important és que el tipus de líquid i el tipus de gas condicionen la quantitat màxima que podem posar-hi. Si en volem afegir de més, ja comença a escapar-se en forma de bombolles.

Però tot això depèn de la pressió a la que treballem. Per això, si augmentem la pressió, podem afegir més quantitat de gas. I si això ho fem en una ampolla tancada, a dins hi haurà una pressió prou alta com per mantenir el gas dissolt dins el líquid (que pot ser cervesa, cava, CocaCola o el que vulgueu). No passa res fins que destapem l’ampolla. Aleshores la pressió disminueix, el gas ja deixa d’estar retingut i tot l’excés que hi havia comença a marxar en forma de bombolles. És el que veiem cada vegada que destapem una ampolla de cava.

Però si mirem de molt a prop l’origen de les bombolles, ens adonem que no apareixen de qualsevol manera. Hi ha uns punts en el que s’originen tot un seguit de bombolles que van pujant cap a la superfície en fila recta. Això passa perquè, per tal que es formi la bombolla cal el que s’anomena un “punt de nucleació", una irregularitat en la superfície de l’ampolla, una partícula sòlida dins del líquid, un lloc on les molècules del gas puguin començar a unir-se les unes amb les altres per anar formant la bombolla. És un procés purament físic (i no una reacció química explosiva com diuen per alguns indrets).

El cas és que la CocaCola, que no deixa de ser una beguda carbonatada, conté una bona quantitat de CO₂ dissolta. Per això quan obrim surt la típica bromera, que és més visible que en la resta de begudes simplement pel color fosc del líquid. Passat el primer moment, el gas va sortint al seu ritme igual que en la resta de begudes. Però el que passa en afegir caramels Mentos és que s’allibera quasi tot el gas de cop. Totes les bombolles que es generarien al llarg d'un parell d’hores surten simultàniament. Com que a sobre el broc de l’ampolla és petit, el resultat és el guèiser que podem veure en tots aquests experiments casolans. Com més petit sigui el forat, més amunt pujarà el gas.

Però que tenen els Mentos que fan alliberar el gas sobtadament? Doncs simplement moltíssims punts de nucleació. La superfície del caramel a nivell microscòpic és rugosa i molt porosa. Cada rugositat és un punt on es formen les bombolles, i això encara augmenta més a mida que el caramel es desfà. Diuen que també conté algun producte que fa baixar la tensió superficial, la resistència que oposa el líquid a la sortida del gas. Si la resistència és menor, el gas surt amb més facilitat. De nou parlem de fenòmens físics i no químics, eh!

Amb la CocaCola Diet funciona millor perquè el sucre de la CocaCola normal ajuda a mantenir més CO₂ dissolt. Com que la Diet no té sucre, la sortida del gas s’afavoreix. Però l’efecte es pot aconseguir amb tota mena de begudes amb gas (aquí un de divertit amb cervesa). Tot i que, el fet de ser de les que té més gas junt amb el color fosc del líquid fa que amb la CocaCola el resultat sigui el més visible i espectacular.

I, finalment, no patiu. No hi ha prou gas dins la CocaCola com per fer explotar un estómac. Com a molt s’aconsegueix una espectacular i lleugerament fastigosa vomitada si fas molt l’animal (que sempre hi ha qui ho fa).