Una sensació empipadora és quan no et surt la paraula que vols fer servir. Saps que la paraula hi és, que la coneixes, però no la recordes. Normalment el que fas és simplement buscar un sinònim o explicar el que vols dir fent servir una frase en lloc d’una paraula. Al final, sempre massa tard, acabes per recordar la paraula i et sents alleugerit, encara que ja sigui igual.Aquest sentiment de frustració pot ajudar a comprendre com s’han de sentir les persones afectades pel que s’anomena “afàsia de Broca”. Una alteració en el llenguatge que va descriure al 1864 el metge francès Paul Pierre Broca. Aquesta alteració es donava en persones que havien patit un traumatisme o una lesió al cap. A partir d’aquell moment experimentaven un seguit de problemes molt concrets i particulars per expressar-se.
Quan els pacients intenten parlar, es troven amb una gran dificultat per trobar les paraules, fan frases amb poques paraules, de vegades repetitives, sense preposicions, sense articles i les pronuncien lentament i en ocasions síl·laba a síl·laba. El resultat final és un discurs esquemàtic, gairebé telegràfic i amb errors. Per exemple, a la pregunta d’un metge “Que vas fer dissabte?” Un pacient amb afàsia de Broca responia “Dissabte... baixal... combral fruita i... tot a compral”.
El més frustrant és que malgrat tenir dificultats per parlar, comprenen bé el que se'ls diu, saben el que volen dir i poden escriure-ho, simplement són incapaços de trobar les paraules i concatenar-les per construir frases. Això resulta particularment frustrant per aquests pacients. Hi ha altres tipus d’afàsies en que també està alterada la parla, però els pacients no en són conscients.
El cas és que el doctor Broca va fer un seguit d’autòpsies de pacients amb aquest perfil i va observar que tots tenien lesionada una zona particular del costat esquerre del cervell, una àrea que des d’aleshores coneixem amb el nom d’àrea de Broca. Naturalment, de seguida es va associar aquesta àrea amb la generació de la parla, encara que les coses, especialment al cervell, sempre són més complexes.
Per exemple, hi ha una altra zona del cervell, l’àrea de Wernicke (òbviament descrita pel doctor Carl Wernicke) que si es lesiona també resulta en una afàsia, però de característiques ben diferents. Aquests pacients fan frases llargues, complicades, sense massa sentit i afegint paraules que s’inventen. Per exemple “Vaig cridar la mare a la televisió però no comprenia la porta. També era l’esmorzar, però van venir de lluny al costat.”
Aquestes i altres alteracions van deixar clar una cosa que ja es podia imaginar: El llenguatge és una activitat cerebral extremadament complexa. Amb diferents nivells de processament que tenen lloc en diferents zones del cervell. Però en cap cas es pot pensar en àrees exclusives del parlar. I això s’ha vist clar en un treball que van publicar l’any passar centrat en l’àrea de Broca.
Uns quants voluntaris es dedicaven a executar diferents tasques amb graus creixents de complexitat alhora que amb tècniques de ressonància magnètica es podia seguir l’activitat cerebral en temps real. Aleshores es va observar que l’àrea de Broca es posava en funcionament quan havien de fer activitats que requerien una organització jeràrquica del que anaven a fer. Accions senzilles (tipus prémer un botó) no requerien de l’àrea de Broca, però si la cosa requeria una seqüència d’accions (tipus ordenar les cartes d’una baralla) l’àrea de Broca i la seva homòloga del costat dret eren les que més s’activaven.
En principi això no és estrany, ja que parlar requereix una sèrie important d’accions jeràrquiques. Trobar paraules, organitzar-les en frases, pronunciar-les... L’interessant és que l’àrea de Broca serveix per moltes més coses a part de parlar. De fet el llenguatge deu ser únicament una de les activitats que organitza.
De manera que la propera vegada que no trobeu una paraula, o que es quedi a la punta de la llengua, però no vulgui sortir, recordeu que el que realment és fantàstic és que normalment si que les trobem, i que les ordenem, i que les pronunciem i que finalment ens fem entendre.
I és que el llenguatge té molta més màgia de la que el millor dels poetes ha arribat a sospitar mai.
12 comentaris :
El proper cop que no em surti una paraula, em recordaré d'en Broca.
Però... i si em vull recordar d'en Broca i no em surt la paraula Broca? A qui donaré la culpa?
(perdó...)
la veritat és que dona una mica de mal rotllo saber que un doctor que estudiava el cervell s'anomenés "broca" !!
lluna, lluna... Si no et surt la paraula Broca, la culpa es de Broca. Si et surt la paraula alterada i amb deu paraules més sense gaire sentit, la culpa serà de'n Wernicke, es clar!
carquinyol. Pobre. Diuen que era un paio encantador. però si que dona una mica de grima, si...
Sense cap mena de dubte, el llenguatge és una de les característiques que ens fa més humans, i sense ell perdem un gran part de nosaltres mateixos.
El llenguatge i la seva riquesa, la gran quantitat de matisos que té cada paraula, cada gest, són màgics, tens raó.
Realment el llenguatge compren una multitud de procesos i d'àreas crebrals implicades molt diverses i complexes. Cal tenir en compte, a més a més, que a l'hora d'estudiar-ho no hi ha possibilitat de tenir bons models experimentals. Tot i així, uns investigadors de Sicologia de la UB han rebut un premi pels seus estudis amb ratolins sobre el llenguatge. Els ratolins van aprendre a distiguir quan s'els parlava en japonés o en holandés. I aquí, entre els humans encara hi ha qui es queixa d'haver d'aprendre el català!
jesus. Digues que si. La parla és un regal que la evolucion ens ha ofert i que no té preu!
joan. Un treball molt interessant. Fa temps el vaig comentar en un post:
http://centpeus.blogspot.com/2006/02/rates-i-llengues.html
Realment, el llenguatge és un aspecte dels humans apassionant (potser el que més, al meu entendre). Com a mestra d'edats primerenques, disfruto enormement en veure com aquesta capacitat va evolucionant en els infants dia a dia. És realment apassionant!
Afàsia, etimològicament vol dir falta de paraula però afàsia és un problema més complex ja que es tracta de la dificultat o incapacitat de comunicar-se per medi de la parla i degut a lesions, "daño" com diu el link, a l'àrea que descrius i és malaltia normalment greu.
Quan falla una paraula doncs hi ha etimològicament una afàsia però no ets un afàsic, simplement l'àrea no l'ha trobada a "l'arxiu" que tenim al cervell.
Disculpa Dan no sabia que ja havies parlat del treball del llenguatge amb ratolins. Aprofito l'avinentesa per contiunar amb els comentaris de carquinyol sobre la relació broca/cervell. Voldria afagir que ara ja entenc el perquè quan algú ens "fot" una pallissa parlada (o rotllo) diem allò de no em taladris!
La complexitat del llenguatge i el cervell és tant i tant gran!
Sempre m'ha fascinat com persones que tenen amnèsia total, després de patir un accident, per exemple, no recorden res de res, però poden parlar i explicar-se (se'n recorden de parlar!!).
Per parlar necessites tenir memòria, memoritzar les paraules i els seus significats.. però està clar que és un tipus de memòria diferent i que està a un altre lloc (o llocs..)
Ai, fa una ràbia això de no trobar la paraula aquella!
Els dofins són capaços de comprendre l'ordre d'una seqüència de paraules i executar les accions correctament, en l'ordre que l'entrenador els ha dit... tindran també aquesta zona al cervell, que els permet comprendre la jerarquia de les paraules? Potser, però segur que no tan desenvolupada com la nostra. (no callaré amb els dofins, no... :P)
mafalda. El desenvolupament del llenguatge en els infants és una de les coses més fascinants que hi ha!
semmelweis. Cert. Quan oblidem una paraula, no és una afàsia (per sort) les afàsies a més no acostumen a presentar-se soles. També s'altera la motilitat o altres funcions controlades pel cervell.
joan. era un post de fa força temps. . I si, això de taladrar te cops amagats.
Sants. La memoria és una altra de les coses que fa el cervell i que et deixa parat.
laia. Amb els dofins hi haurà afàsies? que afectin al "seu llenguatge"? Una altra cosa es la comprensió.
Publica un comentari a l'entrada